TOC....TOC A LA PORTA DE COP

No recordava ja aquest escrit que ja fa uns 7 anys vaig escriure en moments de melangia i soletat.

la vida en aquells moments era totalment diferent a la que disfruta ara i per suposat era totalment una altre persona.

Llegir-ho avui des de la perspectiva dels 7 anys que han passat, em fa recorrer rapidament per la multitut de moments bons i dolents que han succeit i em fa veure desde aquí, avui, coses que ja sabia i ser......que la felicitat no son coses, n'hi diners, són exactament el que tu vulguis viure, sentir en els moments que has triat viure.

La felicitat no es tangible, no es palma amb les mans pero es nota desde el primer cabell del teu cap fins al dit petit del teu peu esquerra.

( TEXT DE FA 7 ANYS)

Ja fa mes d'un any que no entro al blog....un any intens que m'han passat mooooltissimes coses, bones pero també de molt dolentes...potser les dolentes varen fer que em plantejes l'any com un any intens i ple de coses per fer... 

 

Aquest 2013 que fa escasos dies hem deixat enrera m'ha fet patir, patir de valent i alhora plantejar-me reptes insospitats mai per mi....( hi un pel irreals alhora..jejeje) El cancer va tocar a la porta i va entrar com un boig a la meva vida familiar...molt d'aprop, saccejant-ho tot una mica...hi varem lluitar hi el va guanyar, meu pare va sortir-ne amb ganes i il.lusió....ara hi convivim inevitablement ja que sempre que toca una porta mai mes ens deixa del tot. 

 

No acostumo a parlar de ningú de la familia quasi mai pero avui ( i despres de mes d'un any sense fer cap entrada al blogg) es el que m'ha sortit desde dins....amb la necesitat de explicar-ho, encara que només sigui aqui....gracies per escoltar-me anonimament.... 

 L'any 2013 va començar amb moltes ganes de remontar i entrenar relativament bastant, no sempre tant com hagues volgut.