Tampoc es aixó......

Tot un any complert amb ganes d’escriure....que per alguna circumstancia que altre sempre ho posposava.....demà deia.....hi sempre era demà.....cada dia tornava a ser demà...... Des de fa aproximadament fa 5 anys que la meva vida en global ha canviat força....hàbits, esport, fills, feina.....etc.. Aquests darrers mesos enrera han anat succeint aconteixements que han marcat d’una manera ho altre hi per això he decidit que malgrat tot hauria de tornar a escriure ja d’una vegada. Escriure ho reescriure tot el que poc a poc he anat recollint en petits moments, instants, minuts i situacions dins de les planes del bloc que m’aconpanyava a tot arreu...... Apart de la família, la meva gran passió des de fa extremadament poc es córrer i fer esport.....alliberament, endorfinic, descans, digueu-ho com vulgueu però la veritat que això ha fet que pogués canalitzar molt millor la energia que tinc....que a vegades em sobretensiona amb excés..... Ara que ja he mig posat en antecedents a tothom del perquè aquesta ¨hivernació¨del meu blog, em posaré al dia en qüestió de cròniques esportives que acostumadament feia desprès de una de les curses. El passat 4 de maig encetava la temporada oficial de curses de la FEEC amb la cursa de Sant Amand a RIPOLL, també coneguda com la cursa dels mossos d’esquadra. ( ja que els precursors de la mateixa varen ser uns mossos ara fa 14 anys) Aquests any recollia el campionat de Catalunya individual de curses de muntanya amb aquests fantàstica estampa amb el cim de Sant Amand de 1841 metres d’alçada com a cim de la cursa. Diumenge 4 ens varem disposar a sortir d’hora amb els companys del club ( Matxacuca ) per poder arribar correctament a tota la verificació de dorsals i poder-nos vestir correctament i alhora estacionar bé i saludar a companys que només veus en aquestes curses assenyalades. Sortim de Sant Feliu a les 6:45 amb la Paloma direcció Ripoll i ens plantem al pàrquing de la comissaria de Mossos de Ripoll ( on es prenia la sortida) pels vols de les 08:00. Saludem als companys que acaben d’arribar ( En Francesc Solé que ha vingut amb amb l’Altre Francesc, en Pont) i també en Javi i l’Adan que surt d’una lesió de quasi un any.... Ja preparats anem a recollir dorsals, xips, clips i preparatius diversos, gels, hidratació que no falti i com no els nervis previs que a mi em provoquen un pesigolleix quasi endorfinic a la panxa.... Ja son les 08:55, entrem dins el parc tancat amb el xip, cliquem al aparell de control i l’speaker no calla i ens va detallant la pujada que anirem fent i que avui farà un molt bon dia!!!!! ( No cal que diguis, el sol ja pica de valent) A les 09:00 en punt prenem la sortida pels carrers de Ripoll a una velocitat un pel excessiva pel meu gust i tinguen en compte que ens esperen 23 km amb un desnivell positiu de 1900 metres ;() Em quedo pel mig del grup de prop de 300 corredors i vaig fent intentant agafar sensacions.....ritmes i adaptar la nova ronyonera de doble llaç que em vaig comprar fa poquet... Sense donar-nos compte ja som al km 5 i porto un ritme bastant bo, comprovo amb la ¨xuleta¨que he fet de casa que porto –2 minuts respecte el temps de l’any passat i això em dona una injecció de adrenalina. L’objectiu d’aquest any es poder baixar el temps de l’anterior ( 3:14:07) i vaig continuant..... Ja som al km 8 i això comença a enfilar-se fins hi tot en moments ja a grimpar....som quasi al km 10’5 i ja veig el cim de Sant Amand amb els controladors que animen, una sonora esquella de bou a raó de sonall fa que els pels dels braços s’aixequin i t’empentin fins al cim. Ja veiem la taula amb el isotònic i la fruita, recullo taronja i plàtan i cap avall. Comença la vertiginosa i tècnica baixada per la part nord oriental de Sant Amand....per ara porto les cames força mes que correctes i puc baixar amb ganes.....ja som al km 15 sense adonar-nos i comprovo altre vegada que porto –3 minuts respecte l’any passat. Trec un somriure amb mi mateix i m’animo lo just per poder agafar un ritme a gust..... Ja som el km 20 i arribem a un petit turonet que recordava feixuc i que es va fer tal i com ho recordava..... Ja som al 21 i ja veig de lluny Ripoll, el sol pica de valent i la baixada es fa molt bé, arribem al asfalt del poble i ja nomes queden 1000 metres i els faig tot saludant a la gent que em trobo pel carrer i fins hi tot em permeto la llicencia de apretar les dents i mirant el gps anar a 4:15......ufff ja travesso l’arribada amb el crono a 3:09:14 i quasi –5 minuts menys que l’any passat...per mi un repte assolit i una cursa mes a la saca. Una de les que mes m’agraden juntament amb la del Taga i que per poc que pugui repetiré cada any. Al final primers per equips i bons resultats dels companys...... Ara per la propera.