L'Olla de Núria

Ja hi tornem a ser, el segon post des de que en torno a tenir ganes de escriure…..

La setmana passada, una setmaneta força…..ejem….a batzegades diguem…pero varem sobreviure amb bona nota tot i continuar amb les molèsties al bessó fins quasi mitja setmana.

La vaig acabar realment esgotat de bateria….( devia de ser el calor que va fer durant el darrer tram de la setmana).

Una mes a la saca i passem el carro de la Olivetti i ja ens plantem amb el dilluns al davant.

A la tarda tinc la preparada prova d’esforç a Girona ( Sportcat), fa temps que ho tenia pensat de realitzar una prova complerta d’esforç tot i que cada any en faig una i mai m’han trobat res.

Tot i que no estigui en el meu millor moment de forma per haver estat aturat durant 2 setmanetes a les 16 soc allà apunt.

En Jordi Surós es qui la farà, ( gerent i director del centre Sportcat) i pel que m’han explicat veus, un crack dels bons.

Just al entrar ja veig que no s’han equivocat de res.

Em demana que li expliqui 4 coses per emplenar l’historial medic i esportiu….blablabla i ja em diu que em descalci i fora samarreta, de seguida s’adona de la correcció de plantilles, dels genolls i de la meva dolencia a la L5 que de tant es revela….

4 exploracions mes i m’explica que soc carn de la condromalacia en els meus genolls i em comenta com prevenir-la i minimitzar-la ( que no fer-la desapareixer) ja que amb els meus genolls ( impossible).

“Apa puja a la cinta” em diu….un, dos, tres i fins a dotze elèctrodes amb els seus respectius cables em va arribar a posar amb la seva malla de reixeta ( no seria menys que els futbolistes de 1era línia ;) )….

Inicialment camino……despres cada minut es puja progresivamente….fins que a la tercera ja toca correr…..fins a agafar un ritme de 4:35 sostingut, ara ja es quan hi afegim desnivell, 1, 2, 3 i fins arribar a 6% hi així apretar les dents i aguantar…aguantar….aguantar fins que progresivament s’atura la maquina a la zona de recuperació.

Prova d’esforç superada, amb alguns matisos que desconeixia pero que no impedeixen fer l’activitat esportiva que faig…

4:45…..tititititititititi…..clac…..sona el despertador, he quedat a les 5:30 amb en Joan a la benzinera de ST Cristina….sort que el dia abans he preparat tot el material, ( motxilla, bossa d’hidratació, sals, paravent, xubasquero, bambes, dos entrepans, barretes i gels varis….

Ja ens hem trobat, recollim el material d’en Joan i en Jordi Chabero ( company també) fem un cafè ràpid al “Betis” i fins a Girona Sud on ens trobem amb els altres tres que havien de venir….

Ens saludem, 4 paraules de per on anar i amunt que fem tard, són les 6:10 matí).

Arribem a Queralbs pels vols de les 08:00 I encara queden 11 km de pista fins a Fontalva, que es fan prou bé!!!

Quan arribem a Fontalva ja quasi son les 09:00 del matí i les ganes de començar a pujar són evidents entre tots….malgrat he pujat a molts de llocs, al Puigmal de 2913 metres encara no el tenia a la saca…

Enfilem amunt 6 persones de les quals ja n’hi ha un que malauradament es va quedant poc a poc enrera i que ja ens havia avisat que venia una mica enganyat per en Jordi ( vine que anirem a fer un passeig per la muntanya).

Passats 45 minuts ja som a cota 2520 metres i ens esperem a en Chema, que puja poc a poc….
Quan ell arriba ja ha decidit que no vol fer-nos patir mes i que retornara, nosaltres l’hi comentem que acabi de pujar al Puigmal i desde allà es mes fàcil arribar a Núria on pot esperar-nos a la cafeteria i descansar.

Decideix fer-nos cas i tornem a pujar fins al Puigmal…..passat 1’39 ja som al cim i des de on et sents d’alló mes i mes petit, observem al Nord Llívia, mes a l’esquerra Puigcerdà i mes lluny Martinet i al fons els Pirineus francesos.

Tenim temps de fer-nos la foto de rigor, menjar riure i comentar la jugada amb uns excursionistes que faran el mateix que nosaltres pero en dos etapes.

Tot fent això arriba per fi en Chema, exhaust, decideix si o si baixar i l’hi expliquem que ens haurà de seguir encara uns 3 km mes ja que el caminet fins a Núria passa per on anem…..
Bufant i bufant asentéix amb el cap i fiu anem-hi tots cap avall.

Ara comença lo divertit…..neu i mes neu on enfonsem les cames fins els nostres genolls tot corrent muntanya avall seguint com uns boixos al que va primer i que de tant en tant es va canviant sense ordre establert.

M’ho estic passant com un nen petit quan menja pastis amb ganes!!!! La neu m’arriba algun moment pels genolls pero no puc deixar de córrer crestejant la baixada del Puigmal fins la collada i per després tornar a pujar fins al petit Segre i així succesivament pujar i baixar pic en pic….Puigmal Segre, coll de Finestrells, Finestrelles, Puig de Nuria, coll d’eina, Pic d’eina Noufonts, el coll, noucreus i avall!!!!!

Tocar neu ja es impresionant però alhora baixar corrent evitant caure al terra, enterrant les cames fins els genolls sota la neu i els bufecs dels companys intentant atrapar te, realment això no te preu!!!!

Ara ja després de la baixada de mes de 6 km resseguint el riu fins a Núria i al arribar, necesitavem un petit break, recollir el company que havia baixat tot sol abaix i recapitular tot el que havia passats.

Ens trobem a la cafeteria i ens assequem una mica els mitjons que portàvem ja….jejeje

Ens aturem 40 minuts ben bons i després tot xino-xano tornem a enfilar el camí de Núria fins a Fontalva que mes o menys son uns 6 km i de temps a aquell ritme seran 1 horeta….

Ja després de 40 minuts tot comentant la jugada del dia i fent un gir per una carena a la dreta tot al lluny podem veure Fontalva i lleugerament la figura dels cotxes…..

Llavors deuen quedar uns 3 km de caminet de corriol i com si ens haguessin inflat la gent va començar a, primer trotar lleugerament per poc després córrer i córrer, semblava ja l’esprint final de una cursa d’ultrafons.

Miro el pulsòmetre i veig que anem a 4:55!!!!! Bojos….després de quasi 8hores per la muntanya i anem a ritme alegre perquè veiem el cotxe…..caram com som!!!!

Al final jo tampoc puc parlar massa perquè m’encego i acabo per córrer mes que tots i arribo al cotxe com si fos un oasi enmig del desert.

Estem cansats, cremats del sol i amb ganes d’arribar a casa pero alhora molt satisfets de la volteta pel Jardí que hem fet….

Ens canviem de roba i tornem cap a casa després de tornar a fer 2 horetes de cotxe….

La propera ja es al forn!!